El que està de moda, el que agrada i el que no està bé
Ara que s’apropen les vacances i és el moment de relaxar-nos una miqueta, intentaré repassar el que ha estat de moda en el meu petit món, aquesta primera meitat del 2016, basant-me en el que em va demanar. I desfogar-me una mica, ho reconec.
Més imatges i menys text
Les webs sense contingut de text han d’estar de moda. Sent que això és un reclam que s’està generalitzant entre els clients i cada vegada són més els que volen un web plena d’imatges i gairebé sense text. Amb això es pot aconseguir un web estèticament molt atractiva, però la majoria d’usuaris volen saber una mica més de tu, necessiten que els demostris que ets real, localitzable i que tens una història al darrere. Està bé impactar, però també necessites convèncer i això només s’aconsegueix amb paraules…
Es tracta també de convèncer als que més van a repassar el contingut de la nostra web: els robots.
Posicionar una web orgànica sense contingut és molt difícil.
Curiosament, també m’he trobat algun cas de client que insisteix en obtenir un web sense quasi contingut escrit per després dirigir-se a una empresa SEO que acaba estampant-li un bloc de text infumable i estèticament horrible a la pàgina principal. ¡Sentit comú!
Utilitzar contingut en forma de text és fonamental per al bon funcionament de la web
Aquesta és la tornada que acompanya als meus clients i el motiu és senzill:
- El text és el teu millor aliat a l’hora de descriure productes o serveis.
- És veritat que una imatge val més que mil paraules, però també és veritat que la lliure interpretació d’una imatge pot convertir-se en un acte de frustració quan el que s’ensenya no és exactament el que existeix. Diferència les imatges descriptives dels teus productes o serveis de les que tenen un objectiu emocional-publicitari i, evita mentir o ser ambigu.
- Ni els robots ni els usuaris amb alguna deficiència visual poden accedir al contingut si aquest està format sols per imatges i/o vídeos.
Si, una imatge val més que mil paraules, però necessitem saber també de tu.
Títols concrets per a pàgines i productes
Això que porte defensant ens serveix tant per als paràgrafs com per als títols.
Exemple d’un gran error:
Si anem a vendre “Tomaques verdes”, un títol del tipus “Tomaques verdes Barcelona | Tomaques barates | Verdura econòmica Barna”, aquest SEO forçat tard o prompte espantarà fins i tot als mateixos robots. Tampoc crec que siguen bons títols tipus “Verdes madures, les més saboroses de la ciutat”, estic d’acord que es pot fer servir com un recurs puntual, però tot un web tractat així no té cap sentit perquè no sabem que s’està venent. Altre error important seria emprar “TV”, (‘T’ de tomaques, ‘V’ de verdes) A més de carregar-se l’estètica del catàleg, vos imagineu un catàleg on el títol de producte més llarg conté 3 lletres? A més d’això estem perdent la millor oportunitat d’informar robots i persones del que estem oferint.
Ús de subtítols
Els subtítols són els encarregats de distribuir el contingut seguint una jerarquia. Això li encanta a Google, també als usuaris als quals els resulta més fàcil llegir una pàgina quan la informació es distribueix de forma ordenada.
Tant usuaris com robots més que llegir, escanegen el contingut.
L’excés també és perjudicial
La sobreoptimització del contingut era una pràctica molt usada fins que la fauna zoològica de Google va començar a renovar-se. Aquesta pràctica sempre acaba sent penalitzada per robots i per persones, ambdós agraeixen el toc humà que denota naturalitat i com no: entendre el que apareix escrit. Demostrar que el text compleix la funció d’informar, i no només posicionar sense aportar res rellevant, és un element clau perquè el lloc web prosperi . El keyword stuffing, que significa infestar el text de paraules clau, és una pràctica situada al límit de la penalització i només funciona si hi ha un bon treball SEO darrere (i tard o d’hora serà sancionat definitivament).
Un cop vaig llegir que…: Si per als usuaris el text sembla un totxo, és un totxo.
L’estètica del contingut: mites i llegendes de la correcció
Cal que hi hagi un equilibri harmònic entre els elements que formen la pàgina: títols, subtítols, paràgrafs de text i tot tipus de recursos, perquè aquesta desperte interès visual i siga fàcil i agradable de llegir.
Però, cadascu tenim una forma diferent d’apreciar la bellesa. L’estètica és subjectiva, però certs elements que la componen poden convertir-se en un error.
NO ES UN ERROR alinear a l’esquerra el text sense justificar-ho. Tota una web es justifica amb el codi d’estil: “text-align: justify”. Així de fàcil! Però… De debò creieu que una columna de text d’ample reduït (que és simplement com llegim la web des del mòbil) es veu millor amb el text justificat? De debò creieu que els rius -espais en blanc- que formen alguns textos justificats en les pàgines web són estèticament acceptables? De veritat creieu que un text justificat es llegeix igual de bé que un que no ho està?
NO ES UN ERROR l’ús de negreta per marcar els text clau i l’ús de cursiva per destacar els elements més importants. L’ús de cursiva i de negreta en les pàgines webs és completament diferent a l’ús de les regles usades en edició impresa.. Solució: criteri, sentit comú i tacte!
NO ES UN ERROR els espais, amb text de mida generosa, amb interlineats bondadosos, amb marges… l’espai en blanc evita que l’usuari s’asfixiï a la teua web.
Editorial web vs. editorial impresa
En resum:
El lector de pàgines web espera sostreure més informació en menys temps de lectura, per tant la normativa per a impremta i Internet és diferent.
Tot el que ací he expressat forma part del meu parèixer i opinió personal.
